La Triu
Xef i fundadora de Miquetes
Després d’estar 4 anys a París com a cuinera del “Restaurant Macrobiòtic Guenmaï”, amb enyorança de la terra vaig tornar cap aquí.
Al cap d’un temps vaig sentir que volia continuar cuinant per la gent, donar a
conèixer la cuina macrobiòtica i amb l’ajuda de la meva família i d’unes quantes persones més, vàrem poder muntar el Miquetes Màgiques.
Tot molt senzill i amb molta il.lusió, cuinant cada dia per una família improvisada i canviant. I jo, la mare de tots.
Es molt gratificant i una bona excusa i suport per continuar fent la
macrobiòtica.
SOBRE LA MEVA EXPERIÈNCIA AMB LA CUINA I FORMACIÓ PROFESSIONAL
Podríem dir que vaig començar a canviar d’alimentació quan vaig canviar la meva manera de viure.
Me’n vaig anar al camp amb les ganes d’estar encontacte amb la natura d’una manera simple, austera, senzilla…
Crec que per aclarir-me i poder entendre alguna cosa. Vaig aprendre a fer l’hort, a fer foc, a viure amb poc.
Vaig començar a menjar arròs integral enlloc d’arròs blanc, pa integral enlloc de blanc, escoltar els pagesos, alliberar-me de fantasies i artificis, i vaig conèixer l’Àngeles, una dona meravellosa, de les primeres persones que em van parlar de la Macrobiòtica.
De seguida vaig veure que tot m’encaixava, encara que em resistia a
deixar alguns dels meus hàbits de menjar. Sabia que mes tard o mes
d’hora aniria a Saint Gaudens, l’Escola de Macrobiòtica de René Levy.
La intenció era de passar-hi un parell de mesos, però un cop allà, m’hi vaig estar un parell d’anys. Intensiu les 24 hores.
Tot el temps immersa en l’aprenentatge de la cuina macrobiòtica i l’estudi de la filosofia, amb dues conferències per dia.
Després vaig anar a fer de cuinera en un restaurant macrobiòtic a París, el Guenmaï, que encara existeix, i per molts anys! Vaig pensar que no resistiria gaire temps viure a París, en una gran ciutat.
Creia que m’hi estaria només uns mesos però no va ser així. M’hi vaig passar quatre anys portant la cuina del Restaurant.
Venien un promig de 70 o 80 persones cada dia. Allà també va ser una bona escola.
I tant!
EXPERIÈNCIA AMB LA CUINA
Podríem dir que vaig començar a canviar d’alimentació quan vaig canviar la meva manera de viure.
Me’n vaig anar al camp amb les ganes d’estar encontacte amb la natura d’una manera simple, austera, senzilla…
Crec que per aclarir-me i poder entendre alguna cosa. Vaig aprendre a fer l’hort, a fer foc, a viure amb poc.
Vaig començar a menjar arròs integral enlloc d’arròs blanc, pa integral enlloc de blanc, escoltar els pagesos, alliberar-me de fantasies i artificis, i vaig conèixer l’Àngeles, una dona meravellosa, de les primeres persones que em van parlar de la Macrobiòtica.
De seguida vaig veure que tot m’encaixava, encara que em resistia a
deixar alguns dels meus hàbits de menjar. Sabia que mes tard o mes
d’hora aniria a Saint Gaudens, l’Escola de Macrobiòtica de René Levy.
La intenció era de passar-hi un parell de mesos, però un cop allà, m’hi vaig estar un parell d’anys. Intensiu les 24 hores.
Tot el temps immersa en l’aprenentatge de la cuina macrobiòtica i l’estudi de la filosofia, amb dues conferències per dia.
Després vaig anar a fer de cuinera en un restaurant macrobiòtic a París, el Guenmaï, que encara existeix, i per molts anys! Vaig pensar que no resistiria gaire temps viure a París, en una gran ciutat.
Creia que m’hi estaria només uns mesos però no va ser així. M’hi vaig passar quatre anys portant la cuina del Restaurant.
Venien un promig de 70 o 80 persones cada dia. Allà també va ser una bona escola.
I tant!
La Teresa
Col·laboradora a Miquetes
Sóc la Teresa, mare de l’Ona i el Martí, nutricionista de formació i apasionada per la cuina, aquest amor em ve de la meva mare i la meva padrina materna, totes dues grans cuineres.
L’ acte de cuinar és un acte d’amor cap a qui ha de rebre aquest menjar, és un acte d’estar present i atenta al que s’està elaborant i també és un art ple de creativitat expressat en la combinació dels aliments, els colors i textures.
Fa deu anys que treballo al Miquetes Màgiques on intentem dia darrere dia cuinar des de l’amor, la creativitat i l’equilibri macrobiòtic dels aliments per satisfer, nutrir i cuidar a les persones que venen a dinar al restaurant.
La Paula
Col·laboradora a Miquetes
Sóc Paula Gertel, ceramista i cuinera. Em dedico a fer vaixelles per a restaurants. Plats de ceràmica fets a mà.
De fet part de la vaixella del Miquetes està dissenyada i modelada per la mi.
La cuina m’encanta! És el meu món i el meu lloc favorit. Treballo en el Miquetes amb la Triu des de fa 15 anys!!!
La meva filla va nèixer a l’Hospital de Sant Pau, i les visites de l’embaràs eren aquí mateix, així vaig conèixer el Miquetes, després de les visites anàvem a menjar.
M’encantava! Era deliciós, casolà i cuinat amb tant d’afecte que era impossible pensar en un altre lloc….
Anys després em trobo aquí dins, amb un davantal de flors i “fent olor de seitan” com em deia la meva filla de petita.
